Mar Mediterràni: Petita història d’un mar amb caràcter

No voldria començar aquest blog sense fer un petit homenatge al nostre estimat i especial Mar Mediterrani un referent “cultural- geogràfic”, al voltant de la qual algunes de les més antigues civilitzacions humanes es van organitzar. La combinació de clima, la geologia i l’accés a un mar comú ha donat lloc a nombroses connexions històriques i culturals entre les societats antigues i modernes de tota la Mediterrània.

Pero si alguna cosa voldria destacar en aquest primer blog “és la seva història” i es que de ben segur determina el que “és i com és ”. Un mar amb “molta personalitat” i que hem de cuidar.

El mar Mediterrani és un mar connectat amb l’oceà Atlàntic, envoltat de la regió mediterrània i gairebé completament envoltada per terra: al nord per Anatòlia i Europa, pel sud amb el nord d’Àfrica, i per l’est amb el Llevant. El mar és tècnicament una part de l’Oceà Atlàntic, tot i que generalment s’identifica com un cos completament separat de l’aigua.

El nom de la Mediterrània es deriva dels mediterraneus llatí, que significa “terra endins” o “al centre de la terra” (de medius, “mitjà” i Terra, “terra”). Cobreix una superfície aproximada de 2,5 milions de km (965.000 milles quadrades), però la seva connexió amb l’Atlàntic (l’estret de Gibraltar) és només 14 km (8,7 milles) d’ample.

Però el que determina “el seu caràcter”és sens dubte el seu origen-desaparició-reaparició.

El mar Mediterràni va quedar aïllat de l’oceà Atlàntic fa 5.6 milions d’anys (final del Miocè) i  era un  immens desert esquitxat per llacs salins. Però el que realment és materia d’estudi pels experts son els motius que van portar tant al seu aïllament com a al seu posterior reemplenat (procedent de l’ l’Oceà Atlàntic ) fins tal i com el CONEIXEM en l’actualitat.

De fet es considera que l’esdeveniment d’ompliment de la Mediterrània fa 5.3 milions d’anys es pot considerar la major inundació de la que es té coneixement en la Història de la Terra.

Fem una mica d’història..

Fa uns 5,6 milions d’anys, el mar Mediterrani es va desconnectar dels oceans del món i durant el període que va seguir (crisis salina del Messiniense), els nivells de la mar es va reduir dràsticament a mesura que s’evaporen les aigües. Un esdeveniment geològic, encara estudiat avui en dia, va obrir una “via d’aigua” en l’actual estret de Gibraltar (fa uns 5,3 milions d’anys), que era una barrera natural que impedia el pas d’aigua, i l’Oceà Atlàntic va començar a penetrar a la conca de la Mar Mediterrània actual. Tot i que va començar com un degoteig que pot haver durat diversos milers d’anys, el 90% de l’aigua que té en l’actualitat el ‘Mare Nostrum’ va ser transferit per l’estret en menys de dos anys.

Aixo suposa un cabal d’aigua al voltant de 1.500 vegades superiors al del riu Amazones (cabal mig : 157.000 m3/seg amb un mínim de 72.000 i un màxim de 330.000 m3/seg ) és a dir per fer-ho més entenedor “aquesta inundació sobtada” implicaría tenir taxes màximes d’augment del nivell del mar de més de 10 metres al dia!!!

El nostre estimat Mediterrani que per la seva personalitat el coneixem com:
Mar Jònic, Mar Tirrè, Mar de Ligur, Mar Adriàtic, Mar Egeu, Mar de Creta,

Com deiem un mar de caràcter,

Bibliografía:

Garcia-Castellanos, F. Estrada, I. Jiménez-Munt, C. Gorini, M. Fernàndez, J. Vergés & R. De Vicente. Catastrophic flood of the Mediterranean after the Messinian salinity crisis (2009)Nature 462(7274):778-81.

 

 

 

5 thoughts on “Mar Mediterràni: Petita història d’un mar amb caràcter

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *